Com ja suposàvem en el darrer article de Pipa i monocle, publicat ara fa dos anys, la gent de Laertes-L'Arcà han complert amb les expectatives, i la Biblioteca d'Arkham ha crescut amb dos nous volums. Com en els anteriors, s'encarrega de la traducció Jordi Dausà. Aquest cop, però, la selecció deixa de banda els contes curts i se centra en les nouvelles, aquelles històries que Lovecraft estiregassava fins a la quarantena de pàgines per tal de submergir-nos amb més detalls a l'experiència creada. Així, el volum s'inicia amb "El que viu a la foscor", que sempre m'ha fascinat per la presència d'un no-lloc, l'església abandonada de Feral Hill, on ben bé ningú sap com arribar-hi, però potser hagués estat millor per al protagonista. En canvi, "La criatura al llindar" és una història molt més enrevessada, que recorda a El cas de Charles Dexter Ward per les referències a l'ocultisme i a la bruixeria de la Nova Anglaterra dels colons. Un amic del protagonista, camí de ser un conco venerable, coneix l'estranya i extravagant Arsenath Waite, representada a la portada, amb qui s'acaba casant. A partir d'aquí, el cercle de bogeria i degradació comença a funcionar amb la força del misteri que s'hi amaga al darrere.
Finalment, “L’ombra de fora del temps” és el relat d’una persona que, durant vint-i-dos anys, abandona el seu cos, que queda com a recipient d’una estranya criatura. De fet, aquest relat ens introdueix la Gran Raça, una de les primeres aproximacions de Lovecraft a la ciència-ficció que, sense deixar de banda els seus conceptes sobre l’horror i la creació del relat, eixamplaria els seus Mites cap a l’espai exterior. I precisament aquest relat connecta amb el volum 3, en què apareix un dels seus contes més coneguts sobre invasions extraterrestres —però no pas com ens les ha mostrat HG Wells i els seus seguidors—, molt més subtils i insidioses. Parlo de “El que xiuxiueja en la foscor”.
Al seu voltant, Dausà l’acompanya d’un relat breu però angoixant, “La maledicció de Yig”, on juga amb les llegendes dels pobles aborígens americans, les serps, les fòbies i les dobles lectures, una realista i una altra fantasiosa, talment fos un capítol d’Expedient X. En canvi, “L’horror de Red Hook” deixa entreveure el racisme, o classisme, de Lovecraft, qui durant un breu període de temps va viure a Nova York i va odiar profundament aquella experiència. Louis Sprague de Camp, autor d’una extensa biografia sobre l’autor, publicada en castellà a Valdemar, ens ho explica amb pèls i senyals. Però no cal entrar-hi: el fet és que l’autor de Providence utilitza els seus traumes per bastir un relat on l’angoixa de la gran urbs es converteix en un escenari tan terrorífic com Innsmouth o Arkham.
Mentre escric aquest text, Laertes acaba d’anunciar l’aparició d’un nou volum de la Biblioteca d’Arkham. Però, a diferència del cicle “Mites de Cthulhu” que ha traduït Jordi Dausà, es tracta de “Relats onírics” volum 1, traduït per Ricard Vela. Molt probablement, sigui la reedició d’un llibre que va aparèixer a Angle Editorial el 2022. Aquest volum aplegava tots els relats de les vivències de Randolph Carter, el personatge capaç d’endinsar-se al món dels somnis, i accedir a altres dimensions, en els següents títols: “La declaració de Randolph Carter”, “L’innominable”, “La clau de plata” i “Més enllà de les portes de la clau de plata”. Tanmateix, hi ha altres relats del cicle oníric, i sembla que aquest primer volum s’hi centrarà més; possiblement hàgim d’esperar Carter en un segon volum. Esperarem, doncs, amb gran interès aquesta nova proposta. Caldrà veure, també, si els “Mites de Cthulhu” s’amplien amb una quarta entrega. Però no ens queixarem pas de la bona feina que Laertes segueixen fent amb Howard Phillips Lovecraft en català.
