Sovint, tant la natura com les criatures que hi estan lligades, així com les civilitzacions antigues que les adoraven, hi treuen el cap misteriosament. Machen va estudiar amb passió els estrats històrics anglesos --celta, romà i medieval--, i en va fer un material de treball per a les seves històries. Hi ha una mena de vel que separa la nostra realitat moderna i materialista d'un pla existencial tan real, però molt més místic i inaprehensible per a la nostra raó. De tant en tant, aquest vel s'esquinça, o algun dels personatges busca la forma d'esquinçar-lo: és el que passa a "The Great God Pan" ("El gran déu Pan"), el més reeixit de tots els seus relats. De fet, a banda de la presència d'aquestes traces de mites i cultes pagans, conté una escena de fisiologia no humana en descomposició que recorda molt a una altra de L'Horror de Dunwich de Lovecraft, que en deuria quedar meravellat, malgrat la repulsió que podia despertar en els lectors de l'època. Tractant-se d'una nouvelle que no arriba a les cent pàgines, podria ser publicat en català de forma independent, tal com ha passat recentment amb el mític relat Els salzes d'Algernon Blackwood. Un altre relat de Machen, que considero menor però molt popular, "The terror" ("El terror", res a veure amb la sèrie televisiva basada en una novel·la de Dan Simmons), incideix en els elements fins aquí ressenyats. Tanmateix, és força irregular, i el llasten alguns detalls que, al meu entendre, en rebaixen la vàlua: en primer lloc, es nota la periodicitat dels capítols, que eren publicats a la revista The Evening News durant la tardor del 1916, i l'estructura que permeti al lector puntual reprendre'n el fil. En segon lloc, el fet de cenyir-se a uns fets massa contemporanis, com la Primera Guerra Mundial, que estava vivint en aquells moments, sense la perspectiva de la distància històrica, que li fa caure en afirmacions sovint circumstancials, estranyes o ridícules. "The terror" es construeix sobre la paranoia que van viure els anglesos durant aquella primera gran guerra, espantats amb la possibilitat que els alemanys els envaïssin. Tanmateix, la seva part final, amb la successió de crims inexplicables, té una estranya força, molt pertorbadora.
Crec sincerament que on més destaca Machen és en el relat curt. "The Lost Club" o "The Red Hand" en són una bona mostra. A més, hi abandona els escenaris rurals i situa l'acció a la gran ciutat, a Londres. Tots ells es relliguen amb la participació de dos personatges recurrents --els cavallers Mr. Dyson i Mr. Phillips--, que també apareixen a altres títols com Els tres impostors, una novel·la construïda a partir de diversos relats independents, un dels quals, "The Novel of the Black Seal" ("La novel·la del segell negre") és molt destacable.
Pel que fa a la seva vida personal, Machen va sobreviure com a escriptor, periodista, traductor i fins i tot actor. És conegut també per haver format part de la Hermetic Order of the Golden Dawn, orde esotèrica on coincidiria amb Bram Stocker o Algernon Blackwood. D'encà de la mort del seu pare, el 1887, i l'herència rebuda, ja va poder establir-se còmodament pel seu compte i dedicar-se totalment a la literatura. Tanmateix, essent considerat un esteticista de l'horror, amb un gust pel detall i per la barreja d'elements sofisticats i alhora macabres, com és el cas d'Oscar Wilde, el judici públic d'aquest no el va ajudar gaire. De cop, el decadentisme de tota una sèrie d'escriptors fins llavors molt populars va ser marcat per la hipocresia de la societat victoriana. Machen hauria d'esperar-se als anys vint del segle XX per ser reivindicat com un dels grans escriptors de terror i fantasia, tant a Anglaterra com als Estats Units. Una nova generació de lectors el redescobririen gràcies a l'antologia The House of Souls.
