A l'heliotropi --la planta o la pedra-- se li atribuïa la virtut de fer invisible a qui se'n servia, i també la de curar mossegades de serp.
Tenint en compte que els lladres d'aquest fossat es veuen envoltats d'incomptables serps com a càstig etern, crec que Dant deixa molt clar de banda la primera explicació, la més fantasiosa.
Pel que fa a la versió rimada de Josep Maria de Sagarra, a l'apartat de comentari també s'hi refereix i ens confirma la intuïció, encara que en el seu cas fa referència a la pedra preciosa:
L'heliotrop és una calcedònia verda amb taques vermelles, a la qual atribuïen els antics virtuts guaridores contra el verí, i especialment el de les serps. El Boccaci diu, referint-se a la pedra preciosa: "Qualsevol persona que la dugui damunt no és vista per cap altra persona" (Dec. VIII, 3).
Per tant, la invisibilitat ens la donaria la pedra, seguint la tradició dels objectes màgics que no precisen encanteris, sinó que ofereixen els poders per si sols. Malgrat tot, a la planta també se li atorguen capacitats que superen les lleis naturals conegudes. Tanmateix, en aquest cas he cregut oportú consultar algun manual de criptobotànica, i l'únic que tenia a mà és la Botànica oculta o el fals Paracels (1969), de l'inefable Joan Perucho. I malgrat que no li dedica cap capítol, al "Petit diccionari de plantes màgiques" que afegeix com a apèndix, hi trobem el següent:
HELIOTROP (Helios, de sol; tropos, de girar). Va seguint el curs del sol. Ajuda a interpretar els somnis. Es fa servir també en perfumeria galant.
Seria bonic poder rastrejar l'ús de l'heliotrop en relats fantàstics, tant la pedra com la planta, però no serà possible. Resten aquí, però, apuntats a rajaploma alguns dels usos màgics de l'heliotrop botànica i de la geològica.
