Acabat d’estrenar el 2024, no podem dir que H. P. Lovecraft estigui poc representat en l’edició en català, tal com va passar durant molt de temps. Angle Editorial recollia fa dos anys tots els viatges a les Terres del Somni dins el volum Relats onírics de Randolph Carter; Les Males Herbes han remenat entre les rareses del mestre de Providence per desenterrar un relat encarregat pel mític mag Houdini ambientat a Egipte, “Empresonat amb els faraons”, dins el volum Les històries del mag Setne —només hi apareix aquest relat seu, però és recomanable per d’altres noms, com Poe, Conan Doyle, Gautier, Apel·les Mestres…—, i recentment un aplec de textos sobre les seves fílies felines a Gats i gossos.
Però qui més ha treballat al llarg dels anys per dur-nos-el al català és Laertes des del seu segell “L’Arcà”. Els darrers deu anys han presentat noves traduccions dels títols més clàssics (A les muntanyes de la follia, L’horror de Dunwich, L’ombra sobre Innsmouth), que duien el llast d’unes edicions dels anys vuitanta molt nostàlgiques (qui no mira de completar tota la col·lecció?), però amb un català neonoucentista avui dia desfasat. També van editar per primer cop el seu gran assaig L’horror sobrenatural en la literatura, i una antologia de relats ben destacable, La crida de Cthulhu.
Ara, Laertes presenta un projecte ambiciós i engrescador, perquè hem d’entendre que si aquest és el Volum 1 dels Mites de Cthulhu, en vindran més, tal com estan fent amb el mític bàrbar d’espasa i bruixeria Conan, de Robert E. Howard. I han encarregat la feina a un traductor de primer ordre, Jordi Dausà, que aconsegueix un català contemporani que no traeix l’esperit lovecraftià, però ofereix solucions gramaticals que n’agilitzen la lectura.
El que més m’interessa, però, no és analitzar les qüestions d’estil, sinó la tria, molt significativa: dos contes fundacionals, que presenten el bo i millor de la seva prosa, obren i tanquen el volum (“La crida de Cthulhu” i “El color que va caure de l’espai”, ja presents en l’anterior edició d’Emili Olcina, ambdós representants del terror còsmic, però el primer més orientat als mites i el segon a la ciència-ficció, més present en la seva darrera etapa, sobretot a The Whisperer in the Darkness, encara inèdit en català). Entremig, una barreja de textos força variats. Vull destacar “Dagon”, un dels meus favorits des que vaig començar a llegir Lovecraft, que no teníem en català, i que em fascina. “La ciutat sense nom” és un altre dels seus grans relats, aquest cop amb l’ambientació egípcia, sempre tan evocadora i increïblement ben relacionada amb els seus mites. “La festivitat” no l’havia llegit mai, i m’ha agradat molt trobar-me per primer cop amb Kingsport, que amb Arkham, Dunwich i Innsmouth conforma una geografia personalíssima de ciutats inventades. “El gos” tampoc l’havia arribat a llegir, i suposo que, com que manté un lligam important amb el llibre de l’àrab boig Abdul Alhazred, és per això que s’ha traduït un breu text que hi fa referència, “La història del Necronomicon”, molt útil per a profans. Finalment, “Nyarlathotep” és una mena de poema en prosa, o prosa poètica, molt breu i típica de Lovecraft, si heu remenat en castellà antologies de relats inèdits o menors, que ajuden a perfilar una mica més el seu cànon de Primigenis i Antics.
Tant de bo que aviat puguem parlar d’un Volum 2 i que, de mica en mica, la prosa breu d’H. P. Lovecraft estigui completa en català.
