A la sèrie Twin Peaks (1990, 2017) de David Lynch, els sicòmors tenen una importància simbòlica, ja que són els arbres que marquen l'entrada a l'altre món de la Lògia Negra, espai eteri de malignitat. El sicòmor és un arbre originari de l'Àfrica, on la seva abundosa capçada ofereix un aixopluc d'ombra. Segons un article de la revista Espores, "l'origen d'aquest peculiar espècimen (...) està a Egipte, on era considerat l'arbre sagrat que proporcionava recer i aliment als morts." Als egipcis també els servia per a tasques més prosaiques, com ara elaborar sarcòfags, escultures o penjolls. Un arbre íntimament lligat a la mort: "Les referències al sicòmor estan presents en alguns dels documents més antics d'Egipte, com és el Llibre dels Morts, el seu text sagrat segons el qual hi ha dos sicòmors en l'entrada del Cel."
Doncs bé: a la sèrie de David Lynch, són dotze els sicòmors que protegeixen l'entrada i sortida de l'altre món, d'on prové l'ànima assassina coneguda com a Bob. Conformen un cercle, una mena de "rellotge", que també depèn de la conjunció entre Júpiter i Saturn.
Així com els poetes reverencien l'arbre per la seva doble natura (la capçada al cel i les arrels a la terra), la qual cosa en faria un ésser perfecte, el món de la fantasia i el terror n'ha aprofitat la seva presència en multitud de relats. De vegades perillosos per si mateixos, com a "Els salzes" d'Algernon Blackwood (que podeu trobar traduït a la col·lecció L'Arcà"), de vegades símbols de la justícia humana (quants penjats no s'hi han gronxat de les seves branques), de vegades elements màgics que intervenen puntualment en els relats (cas dels Ents a El Senyor dels Anells, encara que tota la mitologia de J. R. R. Tolkien està farcida de referències a tota mena d'arbres)... La relació dels humans amb els arbres és antiga i complexa: matèria primera per a bastir cases i focs, benefactor alimentari, esperit ambivalent, símbol de ritualismes, és evident que és quelcom més que un teló de fons per a les històries rurals.
